martes, 13 de noviembre de 2012

Chicas ha llegado el día para poder exponer aquello que nos ha llevado tantas horas de decisiones, y de puro trabajo.
Daros las gracias por ser un grupo tan maravilloso, y sobre todo por haberos conocido de más cerca gracias a este trabajo.
Un fuerte abrazo, buenos días, y en breves nos vemos disfrutando del trabajo ya "con punto y final".

Cristina

sábado, 10 de noviembre de 2012

Comentari article 3

Hola a totes, escric a continuació el comentari sobre "La ciutat dels infants".
 
Actualment, ens trobem amb el fet que les ciutats han estat construïdes en base a les exigències dels adults, oblidant així les necessitats d’altres fases de la vida com la vellesa o la infància. D’aquesta manera, la ciutat s’ha convertit en un lloc perillós per als més dèbils, on l’automòbil ocupa la major part dels espais públics.

Açò ha provocat que els nens no puguen eixir sols al carrer per jugar, investigar i descobrir l’entorn que els envolta, cosa que és necessària per al seu desenvolupament. A més, el seu temps lliure s’ha convertit en un conjunt d’activitats programades pels adults i el joc en una activitat totalment controlada.

Per això, Tonnucci proposa el projecte de “La ciutat dels Infants”, una molt bona iniciativa que ja està portant-se a terme en molts municipis espanyols amb el nom de “Ciutats Amigues de la Infància”.

D’una banda, amb aquest projecte l’autor proposa la construcció d’una ciutat segura, que atenga a les exigències dels xiquets de sentir-se lliures, fet que constitueix un factor imprescindible dins de l’activitat infantil, i on puguen gaudir de l’autonomia que necessiten de jugar al carrer sense cap perill.

I, d’altra banda, impulsa la participació dels xiquets/es dins de l’administració local de les ciutats, que els donarà dret a expressar les seues opinions i a ser escoltats per prendre qualsevol decisió que els puga afectar.

D’aquesta manera, els xiquets podrien gaudir d’una ciutat que s’ajustara a les seues necessitats i disposarien d’ella per poder jugar lliurement al carrer sense que els adults els hagueren d’acompanyar.
 

Estela Castelló Serrano. 3r de Grau en Magisteri Infantil. Ontinyent.

Comentari article 2

Hola a totes, aquest comentari és sobre l'article "Escola, joc i televisió".
 
Com s’ha pogut concloure a l’article, els programes televisius influeixen molt en el joc dels menuts, de manera que aquests segueixen els patrons i les normes que en ells s’estableixen; condicionant així la seua manera de comportar-se i d’interactuar amb altres xiquets.
 
A més, s’ha observat que la televisió influeix en ells fins al punt que, en els xiquets més que a les xiquetes, provoca el desplaçament de qualsevol altre tipus d’activitat al pati, entre les quals trobem els jocs tradicionals.  Així, com a  mestres haurem de fer una gran feina per impulsar, des de les aules d’Infantil, que els nens tornen a valorar la importància que aquests es mereixen.
 
D’altra banda, s’ha destacat una notòria diferència entre els jocs observats en els xiquetes i aquells que prefereixen els xiquets. En aquest sentit, vivim en una societat que encara diferencia els papers que cada sexe ha de desenvolupar en ella i on la televisió està tenint una important funció per establir-los. 
 
Per acabar, pense que deuríem plantejar-nos fins a quin punt deurien estar exposats els nens a uns programes de televisió que tenen l’objectiu que els nens, que són la població més susceptible, interioritzen conductes que retroalimenten el sistema consumista en què vivim i que no afavoreixen la igualtat d’homes i dones a la nostra societat.
 
Estela Castelló Serrano. 3r de Grau en Magisteri d'Educació Infantil. Ontinyent.

Comentari article

Hola xiques ací vos deixe el comentari sobre l'article "La importància del joc en la classe de psicomotricitat".

El joc és importantíssim per a la vida de les persones, sobre tot en edats primerenques, ja que aquest es converteix en la nostra principal font d’aprenentatge i, per tant, de desenvolupament a tots els nivells: físic, cognitiu i social.

I és que els nens, des de ben menuts, ja senten la necessitat del moviment i, per tant, com a mestres d’Educació Infantil, haurem de tindre en compte el joc com un recurs imprescindible dins de les nostres aules. Així, haurem d’oferir als nens l’oportunitat de jugar tant de manera lliure com guiada, on l’adult es converteix en una ajuda que proporciona tot allò que necessiten per a descobrir l’entorn que els envolta i les seues possibilitats d’acció.

En qualsevol cas, els nens sempre jugaran per plaer i amb la finalitat de divertir-se, cosa que haurem tindre en compte per desenvolupar en ells valors com l’amistat i la sana convivència i no la competitivitat que tant caracteritza al joc adult.

Finalment, afegir que els mestres haurem d’ajudar al xiquet a connectar les seues vivències motrius amb la vida en societat per tal de facilitar-li la comprensió del món en què creix i es desenvolupa.

Estela Castelló Serrano. 3r de Grau en Magisteri d'Educació Infantil. Ontinyent.

lunes, 5 de noviembre de 2012

Cristina Beneyto Piqueras


Hola, aquí os dejo el enlace de un vídeo, el cual me ha parecido interesante ya que trata el tema de la familia en el juego también.
Ya que hemos trabajado los textos relacionados con el consumismo televisivo, la falta de juego, la falta de tiempo, etc... creo que son unas imágenes interesantes para concienciarse de la importancia del juego, además de la presencia, en algunos casos, de los seres queridos.
Por último decir, que la sociedad de hoy en día es la que ha ido creando unos padres así, sin tiempo para sus hijos, y ese poco tiempo que les queda no es reconocido como tal. Pero aun así pienso que los padres son los que deberían cambiar su pensamiento sobre la vida de sus hijos, pues no son máquinitas sino personas, las cuales necesitan su tiempo y el de su FAMILIA.

Espero que podáis reflexionar sobre ello.

Enlace:
http://www.youtube.com/watch?v=czBunhWpdNc

domingo, 4 de noviembre de 2012

Hola chicas, después de haber leído y trabajado los tres textos elegidos por conseso, por todos los miembros del grupo, he decidido establecer una relación entre los tres y realizar un comentario que engloble los tres textos, debido a la interrelación que tienen, aunque posteriormente lo lleve a cabo por separado en el blog del profesor. 

En primer lugar, comentar que considero que estamos de acuerdo con "Francesco Tonucci" respecto a que la ciudad está pensada y construída para la población adulta. Este hecho también ha hecho que los padres resten libertad para jugar en las calles y quiten autonomía a sus hijos e hijas. Como se puede comprobar, todo ello, incita a realizar un mayor consumo televisivo. Como futura docente pienso que con ayuda de las familias debemos fomentar el juego, sobre todo a estas edades, ya que es la principal actividad de aprendizaje para el desarrollo físico, cognitivo y social.
Hola Jessi, sí efectivamente mañana nos quedamos a comer para seguir con el trabajo.