Hola a totes, escric a continuació el comentari sobre "La ciutat dels infants".
Actualment, ens trobem amb el fet que les ciutats
han estat construïdes en base a les exigències dels adults, oblidant així les
necessitats d’altres fases de la vida com la vellesa o la infància. D’aquesta
manera, la ciutat s’ha convertit en un lloc perillós per als més dèbils, on
l’automòbil ocupa la major part dels espais públics.
Açò ha provocat que els nens no puguen eixir sols al carrer per jugar, investigar i descobrir l’entorn que els envolta, cosa que és necessària per al seu desenvolupament. A més, el seu temps lliure s’ha convertit en un conjunt d’activitats programades pels adults i el joc en una activitat totalment controlada.
Per això, Tonnucci proposa el projecte de “La ciutat dels Infants”, una molt bona iniciativa que ja està portant-se a terme en molts municipis espanyols amb el nom de “Ciutats Amigues de la Infància”.
D’una banda, amb aquest projecte l’autor proposa la construcció d’una ciutat segura, que atenga a les exigències dels xiquets de sentir-se lliures, fet que constitueix un factor imprescindible dins de l’activitat infantil, i on puguen gaudir de l’autonomia que necessiten de jugar al carrer sense cap perill.
I, d’altra banda, impulsa la participació dels xiquets/es dins de l’administració local de les ciutats, que els donarà dret a expressar les seues opinions i a ser escoltats per prendre qualsevol decisió que els puga afectar.
D’aquesta manera, els xiquets podrien gaudir d’una ciutat que s’ajustara
a les seues necessitats i disposarien d’ella per poder jugar lliurement al
carrer sense que els adults els hagueren d’acompanyar.
Estela Castelló Serrano. 3r de Grau en Magisteri Infantil. Ontinyent.
