Hola a totes, escric a continuació el comentari sobre "La ciutat dels infants".
Actualment, ens trobem amb el fet que les ciutats
han estat construïdes en base a les exigències dels adults, oblidant així les
necessitats d’altres fases de la vida com la vellesa o la infància. D’aquesta
manera, la ciutat s’ha convertit en un lloc perillós per als més dèbils, on
l’automòbil ocupa la major part dels espais públics.
Açò ha provocat que els nens no puguen eixir sols al carrer per jugar, investigar i descobrir l’entorn que els envolta, cosa que és necessària per al seu desenvolupament. A més, el seu temps lliure s’ha convertit en un conjunt d’activitats programades pels adults i el joc en una activitat totalment controlada.
Per això, Tonnucci proposa el projecte de “La ciutat dels Infants”, una molt bona iniciativa que ja està portant-se a terme en molts municipis espanyols amb el nom de “Ciutats Amigues de la Infància”.
D’una banda, amb aquest projecte l’autor proposa la construcció d’una ciutat segura, que atenga a les exigències dels xiquets de sentir-se lliures, fet que constitueix un factor imprescindible dins de l’activitat infantil, i on puguen gaudir de l’autonomia que necessiten de jugar al carrer sense cap perill.
I, d’altra banda, impulsa la participació dels xiquets/es dins de l’administració local de les ciutats, que els donarà dret a expressar les seues opinions i a ser escoltats per prendre qualsevol decisió que els puga afectar.
D’aquesta manera, els xiquets podrien gaudir d’una ciutat que s’ajustara
a les seues necessitats i disposarien d’ella per poder jugar lliurement al
carrer sense que els adults els hagueren d’acompanyar.
Estela Castelló Serrano. 3r de Grau en Magisteri Infantil. Ontinyent.
Bueno como ya he comentado, considero que los tres textos están relacionados y el hecho de que la ciudad esté construida para la población adulta y, para las máquinas, ha convertido las poblaciones en un peligro vital para la infancia. Además, creo que todas coincidimos en que, debido a la jornada laboral de los padres, el tiempo de juego se ha convertido en explotación mental. Por lo tanto, esta falta de juego dificulta su desarrollo integral,a pesar de que la población todavía no es consciente de ello.
ResponderEliminarEstic totalment d'acord amb la proposta que impulsa Tonnucci. Les ciutats han de ser un lloc segur per a totes les etapes de la vida. L'autonimia dels xiquets i la seua llibertat s'ha vist reduïda i perjudicada ja que les ciutats han sigut construides en base als interessos dels adults i sense comptar amb l'opinió dels més mnuts encara que aquests també formen part de la societat.
ResponderEliminarLa participació d'aquests en la construcció de les ciutats és fonamental. Hauríem d'escoltar-los i posar en pràctica les propostes dels més menuts. Sabem que el joc lliure és fonamental en aquestes edats ja que és imprescindible per al seu desenvolupament. Com bé a dit Laura, la majoría de la població no és conscient d'aquest problema.
Como ya he escrito en otro comentario, reiterar la propuesta de Tonucci sobre la construcción de la ciudad de los niños, dónde ellos tienen que ser los protagonistas, pero el miedo y la presión constante por parte de los adultos hace que no sea un lugar adecuado para ellos.
ResponderEliminarDebería de haber una conciencia por parte de la sociedad hacia el pensamiento de la forma de vida de los niños, dónde tienen que gozar del placer del juego por pura experimentación, y lo que abarca una ciudad es el lugar idóneo para ello.